Segon sopar que convidem. Aquesta vegada ens hem atrevit amb el gazpacho i la paella (de carn perquè el peix i les gambes van caríssims). Tot i que som quatre hem fet arròs per catorze. Per ser la primera vegada que en cuinàvem no va quedar malament, potser faltava un pèl de sal i el safrà (car, car!!!!)
s&g
2 comentarios:
Podem fer una "critica visual" per com pot ser el menjar i la seva definició de qualitat.
El"gazpatxo" (tipic català com tothom sap) esta retratat de lluny i realment sembla que tingui color a tomàquet: POSITIU
La paella més aviat sembla que li manca una mica de sofregit perque el color clar que aparenta dona la sensació que no ha près el sol (que deu ser el que passa per aquestes contrades). No es tracta de manca d'espècies sino de "fato" gustós que aqui és el mirem que n'hi hagi força: NI FA NI FU
La beguda és el pitjor. Que no hi ha vi català? O com a mínim "hispànic". No es pot fer un sopar sense vi de la terra: NEGATIU
Bé, fora conyes; la intenció i matar la gana passant'ho bé és el que compte. I els "convidats" què varen dir?
Quicu
Els heu de fer una bona escudella amb carn d'olla!!!
Publicar un comentario